A continuació resumim les principals novetats tributàries en forma de decàleg en el conjunt de Lleis relatives a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, a l’Impost sobre Societats i a l’Impost sobre el Valor Afegit i altres tributs, aprovades el passat 28 de noviembre i coneguda com a “Reforma Fiscal”.

1. IRPF: Es rebaixen els trams i els tipus de l’Escala General (Article Primer. Trenta-tres, Trenta-quatre, Trenta-cinc, Trenta-sis, Trenta-set, Trenta-nou, Cinquanta-sis, Seixanta-dos i Setanta-vuit de la Llei 26/2014, de modificació de la Llei de l’IRPF)

Es redueixen els trams des dels actuals set a cinc, així com els tipus marginals aplicables, efectuant-se una posterior rebaixa per a l’exercici 2016.

El tipus mínim passa del 24,75% al 20%, en 2015, i al 19%, en 2016. El tipus màxim de gravamen passa del 52% al 47%, en 2015, i al 45%, en 2016.

Així mateix, s’eleva el llindar mínim de tributació de manera que els assalariats que guanyin menys de 12.000 euros a l’any, tret que procedeixin de diversos pagadors, deixaran de tributar.

Una altra novetat és la creació de beneficis fiscals per a famílies nombroses i persones amb discapacitat, regulant-se tres impostos negatius (deducció en la quota que el contribuent pot demanar per endavant, ja que el seu cobrament està assegurat): un per a famílies amb fills dependents amb discapacitat, un altre per a famílies amb ascendents dependents i un altre per a famílies nombroses. Així, quan els contribuents que realitzin una activitat per compte propi o aliena per la qual estiguin donats d’alta en la Seguretat Social o mutualitat tinguin al seu càrrec ascendents o descendents amb discapacitat, podran obtenir 1.200 euros per cadascun d’ells en aquesta situació. El límit és individual, per cada fill o ascendent, mentre que en l’Avantprojecte el límit operava per cada supòsit de fet de la deducció.

Es pot sol·licitar a la AEAT l’abonament d’aquestes tres deduccions amb caràcter anticipat, a raó de 100 euros mensuals. Aquests impostos negatius, són acumulables entre sí.

 2. IRPF: Tributació de les plusvàlues immobiliàries (Article Primer. Vint-i-u, Vint-i-quatre i Vuitanta-quatre, de la Llei 26/2014, de modificació de la Llei de l’IRPF)

Per al càlcul de l’increment patrimonial obtingut per la transmissió d’un immoble en l’IRPF, la legislació contemplava dos beneficis fiscals. Els coeficients de correcció monetària, d’una banda, que permetien corregir el valor d’adquisició per l’efecte de la inflació i d’altra banda, els immobles i resta de béns adquirits abans del 31 de desembre de 1994 gaudien d’un règim transitori que donava dret a una reducció fiscal pels coeficients d’abatiment, aplicable al guany obtingut fins al 20 de gener de 2006.

Doncs bé, la reforma fiscal, inicialment suprimia tots dos beneficis, per posteriorment, després d’aprovar-se una esmena en el Senat, eliminar únicament els de correcció monetària i mantenir els coeficients d’abatiment limitats a 400.000 euros per a cada contribuent (DT 9ª de la Llei de l’IRPF). D’aquesta manera segueixen sent aplicable per als guanys als quals correspongui l’aplicació d’aquest règim transitori conforme a la normativa actual, en tots els béns transmesos des de l’1 de gener de 2015 fins que la suma acumulada del valor de transmissió dels béns (inclou per tant immobles i resta de béns) superi els 400.000 euros, sense que puguin reduir-se els guanys patrimonials a partir d’aquesta xifra. Aquesta limitació de 400.000 euros s’aplica, no a la venda de cada bé de forma individual, sinó al conjunt dels mateixos, amb independència que la venda de cadascun d’ells es produeixi en moments diferents.

D’altra banda la Llei de Reforma de l’IRPF inclou també com a novetat l’exempció de les plusvàlues per a majors de 65 anys si la seva destinació és la constitució d’una renda vitalícia que complementi la pensió. Es crea aquesta nova exempció per als guanys patrimonials derivats de la transmissió de qualsevol bé del seu patrimoni, que s’afegeix a l’actual exempció per transmissió d’habitatge habitual per majors de 65 anys o per persones en situació de dependència severa o de gran dependència i a l’exempció per reinversió en habitatge habitual.

La nova mesura permet eximir de tributació la renda obtinguda per transmetre qualsevol element patrimonial, sigui moble o immoble (segon i successius habitatges i uns altres), sempre que l’import obtingut, amb el límit màxim de 240.000 euros, es reinverteixi en la constitució de rendes vitalícies que complementin la pensió.

Per beneficiar-se de l’exempció del guany l’any en què es produeix l’alteració del patrimoni, en el termini màxim de sis mesos des d’aquesta, l’import total obtingut (fins a 240.000 euros) ha de destinar-se a constituir una renda vitalícia a favor del contribuent. Aquest avantatge s’aplica de forma proporcional, igual que les deduccions per habitatge habitual, de manera que si no es destina la totalitat de l’import obtingut a la constitució de la renda vitalícia, el guany estarà exempt en la part que proporcionalment correspongui.

3. IRPF: Tributació de l’estalvi (Article Primer. Tres, Vint-i-tres, Vint-i-nou, Trenta-dos, Seixanta-quatre, Setanta-set, Vuitanta-sis i Noranta-cinc, de la Llei 26/2014, de modificació de la Llei de l’IRPF)

Fins avui, els dividends inferiors a 1.500 euros estaven exempts de pagar impostos. No obstant això, després de la reforma les rendes percebudes pels accionistes tributaran, a causa de la supressió de l’exempció per dividends, si bé la seva tributació pot veure’s reduïda pels nous tipus de l’estalvi, constant la nova tarifa de tres trams:

–       Fins 6.000 euros: baixarà la seva tributació del 21% al 20% en 2015, i al 19% en 2016.

–       Des de 6.000 fins 50.000 euros: el tipus baixa fins el 22% en 2015 i al 21% en 2016.

–       A partir de 50.000 euros, el tipus de gravamen es situarà en el 24% en 2015, i en el 23%, en 2016.

D’altra banda, la reforma incorpora un nou instrument per potenciar l’estalvi a mitjà i llarg termini i fomentar la neutralitat fiscal, que pogués ser complementari als plans de pensions o altres formes d’estalvi. Així, els nous Plans “Estalvi 5” que poden adoptar la forma de compte bancari o assegurança que garanteixin la restitució d’almenys, el 85% de la inversió. Els rendiments generats gaudiran d’exempció si la inversió es manté un mínim de cinc anys. Així mateix, una esmena aprovada en el Senat ha introduït la possibilitat de mobilització entre assegurances i dipòsits sense perdre el benefici fiscal.

Tan mateix, a partir de 2015 totes les plusvàlues s’integraran a la base de l’estalvi, amb independència del període de generació, deixant d’estar penalitzades les plusvàlues a curt termini (inferior a un any).

Els plans de pensions i altres sistemes de previsió social han sofert diversos canvis amb la reforma fiscal que entrarà en vigor l’1 de gener de 2015, tant en les aportacions com en el rescat. Fins ara, podia aplicar-se a la base imposable una reducció per les aportacions realitzades sempre que el conjunt de les anuals no superés la quantitat de 10.000 euros o de 12.500 en el cas de majors de 50 anys, amb el límit del 30% o del 50% per a contribuents majors de 50 anys, de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques percebuts individualment en l’exercici.

La reforma prevista limita les aportacions que poden realitzar-se a un pla de pensions a 8.000 euros anuals màxims, sense que pugui superar el 30% de la suma dels rendiments nets del treball i d’activitats econòmiques, eliminant el límit major que existia abans per a majors de 50 anys.

D’altra banda, la Llei 26/2014 modifica la de Regulació dels Planes i Fons de Pensions permetent el rescat anticipat a partir del desè any d’antiguitat de les seves aportacions, si bé, en el cas de les aportacions fetes abans del 31 de desembre 2015 els diners no es podran treure abans de gener de 2025.

4. IRPF: Tributació de la indemnització per acomiadament i del lliurament d’accions de l’empresa als seus treballadors (Article Primer. Un, Deu, Noranta-dos i Disposició Final 6ª, de la Llei 26/2014, de modificació de la Llei de l’IRPF)

Es modifica la tributació de les indemnitzacions per acomiadament establertes a l’Estatut dels Treballadors. S’estableix un mínim exempt de fins a 180.000 euros. Aquesta modificació produeix efectes des de l’1 d’agost de 2014, data en què el Consell de Ministres va aprovar la reforma fiscal.

Les indemnitzacions superiors a 180.000 euros tampoc tributaran íntegrament, doncs només tributa l’excés. D’altra banda, en tractar-se de rendes obtingudes de forma irregular en el temps (més de dos anys), l’import d’indemnització subjecta es redueix en un 30%. A més, es contempla la possibilitat d’aplicar aquest coeficient de reducció a les indemnitzacions que s’obtinguin de manera fraccionada en diversos anys.

Ara bé, aquesta limitació a l’exempció no resultarà d’aplicació a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a 1 d’agost de 2014 ni als acomiadaments que es produeixin a partir d’aquesta data quan derivin d’un expedient de regulació d’ocupació aprovada o un acomiadament col·lectiu comunicat a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data.

5. IRPF: Rendiments d’activitats econòmiques. Concepte d’activitat econòmica (Article Primer. Setze de la Llei 26/2014, de modificació de la Llei de l’IRPF)

La Llei de Reforma de l’IRPF introdueix dues modificacions en l’article 27 de la Llei, referit als rendiments íntegres de les activitats econòmiques. Una, quan considera com a rendiment d’activitats econòmiques la retribució rebuda en concepte de prestació de serveis professionals per socis i una altra que té a veure amb la qualificació com a rendiment d’activitat econòmica dels obtinguts per l’arrendament d’immobles.

Respecte a la primera modificació, a partir de l’1 de gener de 2015, tindran la consideració de rendiments d’activitats econòmiques els obtinguts pel contribuent procedents d’una entitat, en el capital de la qual participi, derivats de la realització d’activitats professionals, quan el contribuent estigui inclòs en el règim especial d’autònoms o en una mutualitat de previsió social que actuï com a alternativa a aquest règim.

Amb la reforma s’elimina el requisit de disposar d’un local destinat a la gestió de l’activitat, romanent exclusivament el requisit que s’utilitzi almenys una persona contractada amb contracte laboral i a jornada completa per a l’ordenació de l’activitat.

6. IRPF: Deducció i reducció pel lloguer d’habitatge (Article Primer. Tretze, Quaranta-vuit i Vuitanta-nou de la Llei 26/2014, de modificació de la Llei de l’IRPF)

Si bé inicialment a l’avantprojecte es reduïa el percentatge de reducció dels propietaris del 60% anual per a inquilins majors de 35 anys fins al 50%, la Llei de reforma manté el percentatge actual del 60% d’exempció de les rendes de lloguer d’habitatge per a tots els arrendaments, eliminant la reducció incrementada del 100% per als arrendaments a joves menors de 30 anys amb rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques en el període impositiu superiors al IPREM (per a l’any 2014 de 7.433,14 euros anuals).

Per als inquilins, s’elimina la deducció per lloguer d’habitatge amb caràcter general per a aquells contractes d’arrendament que es signin a partir de l’1 de gener de 2015. Aquesta deducció la gaudeixen en l’actualitat els contribuents, la base imposable dels quals sigui inferior a 24.107,20 euros anuals, podent deduir-se el 10,05% de les quantitats satisfetes en el període impositiu pel lloguer del seu habitatge habitual.

La Llei modifica la Disposició Transitòria Quinzena establint un règim transitori segons el qual, poden aplicar la deducció per lloguer d’habitatge en els termes actuals, els contribuents que haguessin celebrat un contracte d’arrendament amb anterioritat a l’1 de gener de 2015 pel qual haguessin satisfet, també amb anterioritat a aquesta data, quantitats pel lloguer del seu habitatge habitual, sent necessari que el contribuent hagués tingut dret a la deducció per aquest lloguer en relació amb les quantitats satisfetes per ell en un període impositiu reportat amb anterioritat a 1 de gener de 2015.

7. IRPF: Tributació dels treballadors autònoms (Article Primer. Disset, Divuit, Seixanta-cinc i Setanta-vuit de la Llei 26/2014, de modificació de la Llei de l’IRPF)

Des del mes de juliol, via Decret-Llei, s’ha rebaixat el tipus de retenció de l’autònom professional quan el volum de rendiments íntegres per aquestes activitats de l’exercici anterior sigui inferior a 15.000 euros i representi més del 75% de la suma de rendiments del treball i d’activitats econòmiques, reduint-se del 21 al 15%.

D’altra banda, amb caràcter general, la retenció dels autònoms passarà del 21% al 19% en 2015 i al 18% en 2016, tot i que el projecte inicial contemplava una rebaixa del 21% al 20%, en 2015 i al 19% en 2016, en tràmit parlamentari s’ha accelerat la rebaixa de les retencions, a través de la incorporació d’una esmena aprovada en el Senat.

En relació amb la determinació del rendiment net en la modalitat d’estimació directa simplificada, pràcticament no hi ha canvis. Desapareix la limitació de 4.500 euros com a despesa deduïble per les quantitats abonades a mutualitats quan actuïn com a alternativa al règim d’autònoms, substituint-ho per la quota màxima per contingències comunes establerta en aquest règim especial de la Seguretat Social i es manté l’import de deducció per provisions i despeses de difícil justificació, establint una limitació a un màxim de 2.000 euros anuals de deducció per aquest concepte.

També es simplifica el règim d’estimació objectiva (mòduls), amb efectes des de l’1 de gener de 2016.

D’una banda es modifiquen els llindars quantitatius que determinen l’aplicació d’aquest règim i passen a excloure’s d’ell les activitats classificades en determinats epígrafs del IAE.

La rebaixa del llindar d’exclusió amb caràcter general passa de 450.000 a 150.000 euros d’ingressos i de 300.000 a 150.000 de despeses. En el cas d’activitats agrícoles, ramaderes o forestals, el llindar d’exclusió passa de 300.000 euros d’ingressos a 250.000 euros d’ingressos (inicialment era de 200.000 però en el Senat s’ha elevat a 250.000 euros).

S’exclouen també les activitats que facturin menys d’un 50% a persones físiques i les activitats a les quals s’aplica el tipus de retenció del 1% com les de fabricació i construcció.

8. Impost de societats. Modificacions a la base imposable de l’Impost (Articles 12, 13, 15 a) i e), 16, 25, 26.1 i 105 i DT 13ª, 14ª, 34ª, 36ª de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost sobre societats)

Un dels canvis introduïts consisteix en la simplificació de les taules d’amortització de l’immobilitzat material, que s’aplicaran per als béns adquirits abans de l’1 de gener de 2015 sobre el valor net fiscal del bé a aquesta data. L’immobilitzat intangible de vida útil definida s’amortitzarà d’acord amb la seva vida útil i el de vida útil indefinida, així com el fons de comerç, minorarà fiscalment el seu preu d’adquisició en un termini de vint anys, eliminant-se els requisits d’adquisició onerosa, adquisició intragrup i dotació de la reserva indisponible. Per al període impositiu 2015, l’amortització corresponent al fons de comerç està subjecta al límit del 1% del seu import, la de l’immobilitzat intangible de vida útil indefinida per al mateix període i que no tingui la consideració de fons de comerç al del 2% anual del seu preu d’adquisició i es mantenen les limitacions a les quantitats pendents d’amortitzar.

Actualment la Llei de l’Impost sobre societats permet la deducció de les pèrdues per deterioració dels elements patrimonials, però després de la Reforma, es suprimeix, tant per a l’immobilitzat material, per a l’intangible, inclòs el fons de comerç, per a les inversions immobiliàries, els instruments de patrimoni i els valors representatius de deute, mantenint-se la deducció de les existències i dels crèdits i partides a cobrar.

La normativa actualment en vigor permet deduir de les rendes positives obtingudes en la transmissió dels immobles, l’import de la depreciació monetària produïda des de l’1 de gener de 1983. No obstant això, la nova Llei suprimeix els coeficients d’actualització monetària aplicables sobre el valor d’adquisició en la transmissió d’immobles, per la qual cosa l’efecte de la inflació no es corregeix.

D’altra banda, en relació a la deduïbilitat fiscal de les despeses per atencions a clients o proveïdors, es limita fins al 1% de l’import net de la xifra de negocis del període impositiu i deixa de considerar-se una liberalitat la retribució satisfeta als administradors per les seves funcions d’alta direcció i altres funcions desenvolupades d’acord a un contracte laboral amb l’entitat.

Amb la nova Llei es creen les noves reserves de capitalització empresarial i d’anivellació. La reserva de capitalització empresarial permet reduir la base imposable en un 10% per increment de fons propis, la qual cosa dóna lloc a la no tributació de la part del benefici que es destini a la constitució d’una reserva indisponible. Aquesta reserva substitueix a la deducció per reinversió de beneficis, que desapareix després de la reforma.

Les entitats a les quals se’ls apliqui el règim d’entitats de reduïda dimensió tindran accés a la reserva d’anivellació, que permet minorar el 10% de la base imposable, respecte de les bases imposables negatives que es vagin a generar en els cinc anys següents, anticipant en el temps l’aplicació de les futures bases imposables negatives o bé si no hi hagués bases imposables negatives en aquest període, permet diferir en cinc anys la tributació de la reserva constituïda.

En relació amb la compensació en el futur de bases imposables negatives no existeix límit temporal, enfront de l’actual de 18 anys, però s’introdueix una limitació quantitativa en el 70% de la base imposable anterior als ajustos de la reserva de capitalització, admetent-se en tot cas un import mínim d’un milió d’euros. Inicialment el percentatge de limitació era del 60%, però després de l’aprovació d’una esmena en el Senat, el límit passa a ser del 70%, encara que per a l’exercici 2016 es manté en el 60%.

9. Impost de societats. Reducció del tipus de gravamen i de deduccions (Articles 29, 35, 36, 37 i 38 i DT 37.ª de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’Impost de societats)

En la nova regulació de l’Impost de societats s’incorpora una baixada de tributació i mesures per fomentar la competitivitat de les empreses i simplificació de deduccions.

S’equipara el tipus de gravamen general amb el de la petita i mitjana empresa. Es rebaixa el tipus de gravamen general, que passa del 30 al 28% en 2015 i al 25% en 2016, mantenint-se per a entitats de nova creació en el 15% per al primer període impositiu que obtinguin una base imposable positiva i el següent. S’equipara el tipus de gravamen general amb el de la petita i mitja empresa.

 

Com a conseqüència de la necessitat d’adaptar la normativa a la Directiva de l’IVA, en la seva redacció actual, es modifiquen les regles de localització dels serveis de telecomunicacions, de radiodifusió, i televisió i de les prestacions de serveis efectuades per via electrònica, que es gravaran on estigui establert el destinatari del servei, sigui o no empresari, al marge d’on estigui establert el prestador (establert en la Comunitat o fora).

Aquesta modificació comporta la del règim especial dels serveis prestats per via electrònica a persones que no tinguin la condició d’empresaris o professionals, actuant com a tals, per part de proveïdors no establerts en la Unió Europea, que es converteix en règim especial aplicable als serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i als prestats per via electrònica per empresaris professionals no establerts en la Comunitat (règim exterior a la Unió).

Aquest règim, de caràcter opcional, constitueix una mesura de simplificació, en permetre als subjectes passius liquidar l’Impost degut per la prestació d’aquests serveis a través d’un portal web «finestreta única» en l’Estat membre en què estiguin identificats, evitant haver de registrar-se en cada Estat membre on realitzin les operacions (Estat membre de consum).

En matèria d’exempcions, a través d’una esmena aprovada en el Senat, s’estén l’exempció educativa als serveis d’atenció a nens durant les hores de menjador escolar o guarderia fora de l’horari ordinari, amb independència que es realitzi amb mitjans propis del centre docent o aliens. Així mateix, se suprimeix l’exempció aplicable als lliuraments i adjudicacions de terrenys realitzades entre la Junta de Compensació i els propietaris d’aquells, per la distorsió que causava el diferent tractament a l’efecte de l’Impost en l’actuació en els processos d’urbanització de les Juntes segons intervinguessin en la seva condició de fiduciàries o no.

També s’amplia l’àmbit objectiu de l’aplicació de la renúncia a les exempcions immobiliàries, al no vincular-la a l’exigència que l’empresari o professional adquirent tingui dret a la deducció total de l’impost suportat en funció de la destinació previsible en l’adquisició de l’immoble, encara que s’exigeixi que l’empresari tingui dret a la deducció total o parcial de l’impost suportat en realitzar l’adquisició o en funció de la destinació previsible de l’immoble adquirit.

Es flexibilitza el procediment de modificació de la base imposable, ampliant d’un a tres mesos el termini per realitzar-la en cas de concurs del deutor, i de sis mesos a un any en el cas de crèdits incobrables per a pimes.

S’amplien els supòsits d’aplicació de la regla d’inversió del subjecte passiu per lluitar contra el frau al lliurament de determinats productes, tals com a telèfons mòbils, ordinadors portàtils, tabletes digitals, així com la plata i el platí.

La inversió del subjecte passiu consisteix que l’obligat a liquidar l’IVA passa a ser el que compra el producte, i no el que ho ven. D’aquesta manera es pretén evitar un tipus de pràctica consistent a crear un entramat d’empreses per evitar pagar l’IVA.

També s’introdueix un nou tipus d’infracció que obliga als empresaris als quals afecti aquest criteri d’inversió del subjecte passiu al fet que comuniquin les operacions realitzades sota aquestes circumstàncies, sancionant a qui no ho faci amb una multa del 10% de les quantitats que hauria d’haver pagat.

Malgrat les recomanacions de la Comissió Europea al Govern de pujar l’IVA, la reforma fiscal manté inalterades els tipus de gravamen, amb l’objectiu de no danyar el consum.

Encara i així s’ha modificat la tributació d’alguns productes sanitaris, en compliment de les exigències de Brussel·les, que passen del 10% al 21% i a sensu contrari les flors i plantes vives passen a tributar del 21% al 10%.

 

–          No tindrà la consideració de contribuent les societats civils no subjectes a l’Impost de Societats, herències jacents, comunitats de béns i altres entitats al fet que es refereix l’article 35.4 de la llei 58/2003.

–          En l’estimació directa simplificada desapareix el concepte del 5% de despeses de difícil justificació establint-se una quantitat fixa de 2.000 euros anuals.

–          En el supòsit de béns immobles urbans, no afectes a activitats econòmiques, ni generadors del rendiments de capital, exclosa l’habitatge habitual , tindran la consideració de renda imputada la quantitat que resulti d’aplicar el 2 % sobre el valor cadastral amb caràcter general, podent-se aplicar l’1,1% si el valor ha estat revisat en el mateix any o en els deu anteriors.

–          El percentatge de retenció sobre els rendiments del treball que es percebin com a membres dels òrgans d’administració de les societats serà del 35% (actualment el 42%), no obstant això quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros, aquest percentatge serà del 19%.